il Chardun

revista  rumantscha independenta

CH - 7559 Tschlin

fon 081 866 36 76

IBAN CH

04/2014

Per inaga fussen nus mitschai           

Cristian Collenberg

 

Da cuort ha ina gruppa d’experts dallas Naziuns Unidas presentau alla publicitad ina studia davart la midada dil clima. Ils experts ein vegni tier conclusiuns ordvart interessantas en vesta a nies avegnir. Ei fussi veramein pusseivel da limitar igl augment dalla temperatura media sin dus grads. (Quei vul dir, era ils experts ein digl avis ch’ei setracti buca dad impedir che la temperatura s’augmenti, ins sa esser leds e cuntents sch’ei reussescha da limitar quei augment!) Buca nunpusseivel da contonscher quella finamira, mo era tut auter che sempel. Nus savein quintar ch’ei resti tier quels dus grads sche la societad globala ei promta d’acceptar mesiras severas, gie radicalas: Ins stuess realisar tut quei ch’ei pusseivel per reducir las emissiuns da bicarbonat. Las biaras mesiras ein enconuschentas gia dapi liung temps, certas han ins entschiet a realisar, quellas che tuccassen il viv han ins refiers regularmein sin pli tard.

Enconuschentamein s’audan il traffic ed il scaldament tier quels secturs nua ch’il potezial da spargnar carburont fuss considerabels. Igl effect da perscripziuns che sfurzassen d’observar limitas maximalas dallas emissiuns da bicarbonat reducessen quellas enormamein, quei che stuess haver in’influenza positiva sil clima, priu ch’ils experts hagien raschun (quei che mo paucs individis snegan). Mo ils indicaturs per quella midada da tenuta ein buca gest empermettents. Ils producents dad autos sedostan encunter prescripziuns pli strentgas, ed ils vendiders d’energia fossila impundan dapli per augmentar la capacitad d’explotar e transportar gas ed ieli che da promover in diever pli ponderau da quel.

Insumma, l’energia. In grond lamento san ins udir che la fiera vegni inundada cun energia bienmarcau, ussa cunzun cun electricitad. Quels prezis ch’ein ussa a val concurrenzeschien l’energia „pura“ che vegn producida ellas muntognas, negin che vegli pagar investiziuns per explotar l’aua el Grischun. L’aua che genereschi energia la pli „pura“. Ed il recept persuenter? Il stadi dueigi era subvenziunar las ovras hidraulicas. Per quels ch’ein s’engaschai gia avon decennis encunter ils plans da schigentar ils davos dutgs en nies cantun per saver vender electricitad tuna quei sco ina slaffada. Che l’energia hidraulica sa haver consequenzas desastrusas per ecologia han en mintga cass ils pescadurs sefatg en, els plaidan d’in „desaster dallas ovras pintgas“. El medem mument intervegn ins ch’ils indrezs da transport d’unviern- funicularas, sutgeras e runals – sfarlatien ca. 20% energia che savess vegnir spargnada.

Igl ei interessant da veser che quella problematica gioga praticamein negina rolla en las discussiuns paucs dis avon las elecziuns dalla regenza e dil cussegl grond. La populaziun dil Grischun ha decidiu avon in temps da bloccar igl engaschament dil cantun per ovras carbonaras, ei pia tuttina sensibilisada silmeins empauet per damondas d’energia e digl ambient. Ei fuss in legreivel pass sche la discussiun sil plaun politic sespruass era da veser en ina moda empau pli integrala las damondas en connex cun clima, cun la producziun d’energia e cunzun da siu diever. Ina subvenziun per egualisar autras subvenziuns ei probabel buca la sligiaziun a liunga vesta.